PAC 3: L’ètica periodística davant el desafiament dels social media
Públic
Decàleg ètic
- Ús del llenguatge inclusiu
El mitjà serà respectuós amb el col·lectiu LGTBIQ+, així com la resta de col·lectius socials. Per tant, sempre utilitzarà un llenguatge inclusiu i que no sigui excloent. - Ús de les fonts utilitzadesEl mitjà serà totalment transparent amb les fonts utilitzades, així com la procedència de les seves imatges i vídeos i sempre es mencionarà als seus autors/es.
- Contrast de la informació
Tot periodista haurà de validar la informació que rep a través de les xarxes socials. Així doncs, tota informació haurà de passar un procés de contrastació amb diferents fonts, amb la finalitat de validar-la i no ser ressò d’una notícia falsa. La immediatesa no és excusa per no contrastar la informació. - Ús correcte de la llengua
El mitjà busca arribar a tota la població de manera clara i transparent, per tant, s’utilitzarà un llenguatge comprensible i estructures gramaticals senzilles. - Evitar conductes sexistes i l’androcentrisme
Evitar l’ús del masculí genèric, treballar per ser un mitjà que no amaga la veu femenina i evitar problemes com l’androcentrisme. Tothom serà anomenat amb els seus cognoms per evitar el sexisme. - Transparència i correcció, dues peces fonamentals
Sempre s’utilitzaran mecanismes de filtratge, per assegurar que la notícia és correcta i fiable, encara més si procedeix d’una comunitat. Ara bé en el cas que s’hagi de rectificar el mitjà serà totalment transparent i entonarà el ‘mea culpa’ i corregirà l’error. - Prevenció de la salut mental
Es treballarà per garantir una correcta salut mental dels periodistes que treballin al mitjà. Garantint moments de desconnexió de les xarxes socials i respectant els seus dies de descans. Aquesta mateixa política es traslladarà a les xarxes amb la finalitat de mostrar un ús correcte d’aquestes i ser un model a seguir. - Moderació de la comunitat
D’igual manera que els periodistes han de complir amb tot un seguit de pautes amb la finalitat de no incriminar ningú. Una persona de la redacció, serà l’encarregada de fer el filtratge dels comentaris i utilitzar tots els mecanismes que les xarxes posen al nostre abast amb la finalitat de reduir els missatges injuriosos i ofensius. - Salvaguardar la presumpció d’innocència, protecció dels menors i dignitat de les persones.
En tot moment els periodistes hauran de salvaguardar la presumpció d’innocència de les persones implicades en la notícia, així com protegir als menors i respectar la dignitat de les persones. - Periodista com a creador de comunitats
Tot periodista que formi part del mitjà, podrà disposar de les seves xarxes socials personals, que li permetran crear comunitat i generar debat a la xarxa, que podrà extrapolar com a notícia al mitjà. Ara bé, no podrà difondre missatges d’odi envers col·lectius socials ni mantenir conductes il·lícites. En aquest cas, el mitjà deixarà de comptar immediatament amb els seus serveis.
REFERÈNCIES:
Col·legi de Periodistes de Catalunya. (2016). Codi Deontològic. https://www.periodistes.cat/sites/default/files/public/continguts/basic/codi-deontologic/documents/codi-deontologic-novembre-2016-3.pdf
Suárez Villegas, Juan Carlos; Cruz Álvarez, Jesús. “Los dilemas deontológicos del uso de las redes sociales como fuentes de información. Análisis de la opinión de los periodistas de tres países”. En: Revista Latina de Comunicación Social, no. 71, 2016. p. 66-84. ISSN 1138-5820 https://dialnet-unirioja-es.eu1.proxy.openathens.net/servlet/articulo?codigo=5346067 Bernal T. [Ana Isabel]. (2018) Xarxes socials i ètica, són incompatibles? [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00250299/pdf/PID_00250299.pdf